Diumenge vam sentir el nostre conegut Pep Pérez interpretant obres de Franz Liszt. Ell mateix ens va confessar que el programa era molt exigent i, tot i així, ens va deixar a tots fascinats. Va mostrar una interpretació precisa i tècnicament impecable, alhora que profundament expressiva.
En diversos moments, el seu fraseig t’enganxava i et mantenia completament absorbit per la música. Va saber extreure sonoritats precioses i delicades, combinades amb la contundència i l’energia que el caracteritzen, sempre presents amb generositat.

El passat diumenge 5 d’abril vam tenir el plaer de comptar amb la presència del Duo Athenea, format per en Jordi Roure (viola) i la Mariona Tuset (violoncel). El repertori proposat ens va endinsar en les avantguardes musicals de la primera meitat del segle XX i ens va fer descobrir uns compositors que han caigut en l’oblit del gran públic. Entre aquest compositors, el Duo Athenea posa un èmfasi especial en destacar les figures d’unes dones compositores que, per la seva condició de gènere, no varen rebre el reconeixement que es mereixien.
En les obres que va interpretar el duo, hi conflueixen les tendències nascudes del postromanticisme i del nacionalisme de finals del XIX així com les noves tendències que busquen uns altres camins d’expressió en què s’intueixen les influències de la música atonal i dodecafònica. L’ús abundant de dissonàncies, de certa ambigüitat tonal en alguns passatges i de ritmes irregulars confegeixen un discurs musical que escapa de les formes musicals tradicionals i generen, encara avui dia, sorpresa i curiositat. Tal va ser l’efecte causat per la complicitat entre els dos músics a l’hora d’interpretar aquest complex repertori. El concert va acabar amb la peça Exodus composada pel mateix Jordi Roure que va ser molt celebrada.

Piano, bateria i instruments de percussió diversos. Flamenc, jazz, música popular i alguns aires entre romàntics i clàssics. Com es poden combinar tots aquest elements per articular un discurs musical original i coherent? El duo GRACIAxDELACRUZ ens ho va demostrar aquest passat diumenge. Els dos músics integrants, en Guillem Gràcia (piano) i en Joaquín de la Cruz (percussió) parteixen de la base de l’estil flamenc per reconstruir-la en un llenguatge jazzístic que dóna cabuda a expressions del folklore andalusí i d’altres músiques d’arrels populars. En Guillem i en Joaquín ens van oferir un repertori de música pròpia que des dels primers compassos va generar un magnetisme absorbent per la seva frescor i energia. Les bulerías, alegrías i altres formats dels pals del flamenc que van interpretar, van inundar la sala d’unes sonoritats, colors i formes intensament atractives que van captivar el públic des del principi fins al final del concert.

La Matinal d’aquest diumenge ens ha portat aires moderns, innovadors, trencadors… Entesos des d’una òptica retrospectiva. Estem parlant de l’encreuament de camins artístics que corrien sobre el tombant del segle XIX. La trajectòria del Romanticisme combinada amb els nous corrents nacionalistes havia originat un llenguatge musical que buscava noves formes d’expressió. Aquestes s’acabarien plasmant en les avantguardes del segle XX, el naixement de les quals s’intueix en les peces que van interpretar els músics convidats en aquesta darrera Matinal Musical. En Guillem Martí al piano i en Romain Boyer al violoncel, ens van oferir un repertori il•lustratiu d’aquest període. Les peces seleccionades de Boulanger, Messiaen, Fauré i Janacek van ser magistralment interpretades per aquests dos grans músics, amics de fa molts anys, que comparteixen la passió per la feina ben feta. L’estreta complicitat entre ells dos, la perfecta sincronia dels moviments i el detallisme en l’expressió dels sentiments van confegir, novament, una esplèndida Matinal Musical.

Aquest darrer diumenge, 11 de gener, després de les festes nadalenques, i
com aquell que no vol que la música pari i ens acompanyi sempre, hem
encetat aquest nou any amb un preciós concert a càrrec del “Trio de
canyes OJC” format per en Ramon Aragall (fagot), l´Encarna Monzó (oboè)
i en Mateu Ferré (Clarinet). Tots ells compten amb una llarga trajectòria
musical en diverses formacions orquestrals de renom i conjunts de
cambra com també d´un extens currículum en concerts, així com una gran
experiència pedagògica que duen a terme en centres de referència.
En aquesta ocasió ens han ofert un concert on hem pogut gaudir del bonic
teixit sonor del trio com a conseqüència de la seva complicitat ,tècnica i
treball conjunt ,en totes les obres que han executat, tant en el Trio de
George Auric com en la Suitte de Dàrius Milhaud,
I què dir de les peces tradicionals de casa nostra harmonitzades per en
Jordi Leon amb una subtilesa deliciosa , interpretades amb sentiment i
sensibilitat.
Per acabar el concert ens han regalat una Miniaturen de Libor Sima, on
cada nota ens feia dançar el cor, entrellaçant-lo amb cadascuna de les
dances que en formaven part.

Aquest diumenge hem tingut el plaer de tornar a escoltar en Jaume Torrent. Músic, compositor i guitarrista format amb grans mestres com Gracià Tarragó, és considerat un virtuós d’aquest instrument. Al llarg de la seva experimentada trajectòria i de la seva prolífica producció musical, ha concebut un nou llenguatge que trenca amb les regles harmòniques clàssiques en les quals ha estat lligada tota la producció musical des del mateix naixement de la guitarra, i busca noves sonoritats a través d’una complexa articulació tècnica que li confereix una dimensió expressiva desconeguda. Els preludis i fugues amb els que ha encetat el recital donen bona fe de la dificultat tècnica que implica la seva execució. Els ha seguit una suite amb aires de petit poema simfònic i ha acabat el concert amb dues precioses fantasies romàntiques.

Els músics convidats a la segona Matinal Musical de la present temporada han estat els membres del Cor Lerània, dirigit per en Jordi Noguera. El conjunt coral de cambra està integrat per dues sopranos, dues mezzo-sopranos, dos contratenors, dos tenors, dos barítons i un baix. Sota l’hàbil direcció den Jordi Noguera, ens han ofert un esplèndid repertori barroc centrat en la figura de Claudio Monteverdi. L’execució ha destacat per la seva alta qualitat tècnica, la impecable comunió de les veus i la càrrega expressiva que acoloria cadascun dels madrigals interpretats, entre els quals cal mencionar el famós Lament d’Ariadna. Per concloure el concert, el Cor Lerània ens ha regalat una íntima i preciosa interpretació del Madrigal de Cristòfor Taltabull.

Aquest diumenge, 5 d’octubre, hem encetat la temporada 2025-26 amb una esplèndida Matinal barroca; el trio format per la Mariona Tuset (violoncel), en Ramon Aragall (fagot) i en Benjamí Santacana (piano), ens han ofert unes precioses sonates de Corrette, Soler i Marcello. La sensible comunió entre els músics ha fet lluir l’essència de la música barroca en una interpretació delicada alhora que enèrgica en la qual ha destacat un fresc i sofisticat diàleg entre el fagot i el violoncel, amorosit pel pulcre i detallat acompanyament del baix continu. Val a dir que ha estat un gran plaer tornar a escoltar vells amics de les Matinals Musicals com són en Ramon i la Mariona i que ha estat igualment gratificant conèixer la veu que en Benjamí ha donat al piano.

Com és tradicional, i recordant en Joan Bofill, el dia 24 de juny hem tingut un concert de regal i una copa de tisana o cava. El Quartet Gresol ens ha regalat els quartets de corda i flauta de W. A. Mozart, amb una execució magistral i emotiva.