Video Cisco Creus:
Carles Cases String Band
El passat diumenge 2 de juny vàrem tenir l’immens plaer de tronar a rebre l’estimat músic i compositor Carles Cases que, acompanyat de la seva String Band, ens va oferir una selecció de temes d’Ennio Morricone. És de tots nosaltres coneguda la faceta com a compositor de bandes sonores per al cinema d’en Carles i, en aquesta ocasió, ens va regalar la reinterpretació dels fragments seleccionats com a tribut al gran músic italià. La primera suite de Cinema Paradiso va ser tota una declaració d’intencions del compositor català on es manifestava la seva personalitat eclèctica i alhora singular per combinar diferents aires i estils musicals bo i mantenint l’essència de les peces originals. La contextualització que el conegut crític de cinema Àlex Gorina va introduir per a cada tema, l’habilitat creadora d’en Carles i la destresa dels músics acompanyants (violí, violoncel, contrabaix, clarinet, flautes i mandolina) es van aliar per articular amb rica sensibilitat tot un ventall d’emocions descriptives de les escenes a les quals estaven destinats els temes escollits.


Trio Reus-Oliu
El passat 5 de maig dins del cicle de concerts de les Matinals de Rusquelles, la Cati Reus, violí; Mariona Oliu, viola i Daniel Oliu, cel.lo ens van delectar amb una magnifica
interpretació del Trio per a corda n3, Op. 9 de Ludwig Van Beethoven i del Trio per a corda d’Alfred G. Snichttke. Un concert de contrastos amb una primera obra composta pel mestre de Bonn pertanyent al període romàntic i la segona, d’estructura més avantguardista del compositor d’origen germanosoviètic nascut a principis del segle XX.
Una altra matinal memorable, molt aplaudida pel públic assistent, en un entorn meravellós als peus del Montseny.

Llums i ombres
El passat diumenge 7 d’abril vàrem celebrar una nova Matinal Musical però aquesta no va tenir lloc a l’Espai Montseny, com és habitual, sinó a l’església de la Pietat per exprés desig dels músics. L’Abel Puig (flauta de bec) i l’Eduard Martínez (clavicèmbal) van escollir l’espai adequat per fer lluir la peculiar sonoritat dels seus instruments bo i presentant un magnífic repertori; l’acurada interpretació les obres de Marcello, Bach, Barsanti i Corelli van imbuir l’atmosfera d’aires genuïnament barrocs plens de brillants coloratures, progressions trepidants, passatges virtuosos i delicades ornamentacions. Val a dir que la profunda compenetració entre els dos músics i la mestria de l’Eduard en l’art del teclat van fer que el clavicèmbal no es limités a acomplir el paper de simple acompanyant sinó que es fusionés en un íntim diàleg sostingut amb la flauta.


Trio Guillamí
Aquest concert ha estat cancel·lat per les inclemències del temps
Un Orgue Humà
La flauta és l’instrument més antic que, a banda dels de percussió, ha acompanyat la creació musical de l’ésser humà al llarg de la seva història. La fusta de la qual sol estar feta és un element orgànic que, sumat a la vivacitat de l’aire generador del so, fa que gairebé sigui possible fer parlar l’instrument. El Consort Pere Serra, conjunt de flautes de bec de Catalunya, ens ha visitat aquest diumenge per oferir-nos un concert harmonitzat per vint-i-dues flautes que han donat veu a peces de grans músics del Renaixement com ara Josquin des Prés, Michael Praetorius o John Dowland i a d’altres d’estils més recents com ara Taltabull, Rakhmàninov o Bruckner. La comunió de tots els instruments sota la impecable direcció de l’Eloi Fuguet ha fet lluir el color i la textura de cadascuna de les veus amb gran destresa per regalar-nos una interpretació curulla d’expressivitat i de sentiment.
Fotos de Roser Calm
















Sons d’un país
Diumenge 14 de gener 2024 a l’ Espai Montseny hi va haver l’ oferiment musical organitzat com sempre per la Concepció i a càrrec dels germans Alba Careta i Santi Careta.
El títol del concert fou Sons d’ un país.
Cançons de tradició popular, nova cançó i pop del nostre país i més.
Repertori preciós, poètic, colpidor, emotiu, alegre, festiu.
La veu de l’ Alba Careta feia meravelles d’ aguts, baixos, de sentiments dolços i arrodonits. Amb expressivitat de cara, ulls, cos.Veu i trompeta tenien continuïtat, ara una ara l’ altra i sonaven melodies com brises que obrien el cor i l’ ànima.
I el Santi Careta i la guitarra? Uns sons nous, estrenats, diferents, novedosos. Tots amb perfecte harmonia entre si.
En la cançó Què volen aquesta gent una música molt adient suggeria el dolor, el temor, el despreci dels qui irrompien a casa de matinada…
Les cançons de bressol van crear un clima non non vine son , de pau i benestar.
I quina complicitat artística i de germans!. Una era l’ altra.Reflectien com gaudien els dos fent el que feien.
Els ulls dels dos brillaven espurnes de música.
També els dos aconseguiren una comunicació fluent amb el públic.
Tot va fer que ens sentissin molt a gust.
Crearen espais musicals de sensacions plenes i benestants.
Fotos de Roser Calm











El piano a quatre mans
En Pep Pérez és un vell amic de les Matinals Musicals de Rusquelles. Ens ha acompanyat en innombrables concerts actuant bé com a solista, bé com a integrant del Trio Guillamí i en tots ells ha amalgamat la seva destresa i el seu geni interpretatiu per regalar-nos moments de bellesa sublim. Avui no ha estat menys. Acompanyat d’en Marc Pusó al mateix piano, ens han ofert un repertori de peces a quatre mans de quatre grans compositors: Schubert, Brahms, Poulenc i Rakhmàninov. Les quatre mans s’han fusionat en un sol espertit per mostrar-nos el romanticisme més fresc de Schubet, la passió de les danses hongareses de Brahms, el llenguatge musical atrevit i enjogassat de Poulenc i el virtuosisme policromàtic de Rakhmàninov.



Fotos de la Roser Calm













Jaume Torrent
Aquest diumenge, 5 de novembre, hem assistit a un magnífic recital de guitarra de les mans d’un gran músic, en Jaume Torrent, que ha begut de les fonts primàries d’aquest instrument a través del seu mestre, Gracià Tarragó. L’essència del folklore, tant català com espanyol, i les innovacions de les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX s’han fusionat en un prodigi de complexitat tècnica i harmònica per oferir-nos un sorprenent registre de sonoritats que només unes mans virtuoses són capaces de confegir.





Fotos de Roser Calm






Canço d’amor i de guerra
Avui, diumenge 1 d’octubre, hem inaugurat la 14a temporada de les Matinals Musicals de Rusquelles amb una gran obra de Rafael Martínez Valls: la Cançó d’amor i de guerra. El Cor Cantus firmus, dirigit per en Gabriel Miralles, ha pres tot el protagonisme amb la seva ferma interpretació; amb tot just una vintena de cantaires exquisidament acompanyats per l’Àlex Castellana al piano, han emplenat la sala com si es tractés d’una obra de gran format. La força ben cohesionada de totes les veus en els passatges heroics del poble i la tendra complicitat expressada en els duets, ens han fet viure, per moments, la sensació d’assistir a l’execució d’un gran poema simfònic.





