La Sala Alicia de Larrocha de l’Espai Montseny es va tornar a emplenar d’aires romàntics en la darrera Matinal. El duo format per en Guillem Martí (piano) i Miquel Córdoba (violí), dos apreciats músics que ens han acompanyat en nombroses ocasions, ens van oferir tres sonates de Clara Schumann, Robert Schumann i Johannes Brahms. La interpretació de les peces, una mica tímida en la primera sonata, va anar creixent en força i expressivitat en la segona per culminar en un esclat de passió i de sentiment en la sonata de Brahms.
El Trio Guillamí, un cop més, ens ha delectat amb el repertori escollit per la Matinal Musical del passat diumenge 2 de febrer: el trio en sol Major de Claude Debussy i el trio Élégiaque número 2 de Sergei Rachmaninov. La plena compenetració dels músics Mariona Tuset (violoncel), Alfred Cots (violí) i Pep Pérez (piano) es va materialitzat en una interpretació exquisida rica en matisos i captivadorament expressiva.
El d’aquest diumenge va ser un concert diferent dels que estem acostumats a gaudir i que no ens va deixar indiferents. El grup format per cinc artistes compositores, cantants i músics ens va presentar els motius que les havien portat a formar aquest grup i ens van dir que els sabia greu que aquest dia no hi podia estar també amb elles la Joana Gumí una companya i ànima del grup.
Van cercar en tot moment l’empatia amb el públic i ens convidaven a participar cantant la tornada o un petit vers d’alguna cançó . No van trobar col•laboració en el cant però van arrencar aplaudiments i admiració constant. Tothom va sortir satisfet d’haver viscut una experiència musical diferent , de molta categoria professional i de molt bon treball en equip.
Personalment em va interessar el seu projecte musical, que era bàsicament sobre la figura femenina, sempre oblidada o a segon terme en el món de l’art.
També em va agradar que alguna de les seves creacions eren de temàtica pròpia i vivencial. De la manera com canviaven ràpidament els instruments que tocaven per adaptar-los a la cançó i a les veus que a vegades eren grupals o a vegades solistes segons el moment.
Sempre amb el somriure i el moviment del cos i és potser perquè la seva música s’adapta molt bé també a un ambient alegre i festiu . Una música que està pensada a més de ser escoltada per ésser cantada i ballada.
Em va saber greu que hi hagués menys públic que altres vegades. La seva actuació es mereixia la sala plena.
Un concert molt interessant i els desitjo i espero que tinguin molt d`èxit.
Rachmaninov, dues suites per a dos pianos; espectacular. Aquesta és la paraula que podria definir la Matinal d’aquest diumenge tres de novembre de 2024. Hem tingut el privilegi d’assistir a una acuradíssima interpretació de l’obra del mestre rus, que seria més pròpia d’una actuació en un gran auditori, en un format íntim. Els pianistes Pep Pérez i Marc Pusó han desvetllat tota l’energia i la delicadesa d’aquestes peces amb una perfecta sincronia i una exquisida compenetració. Els dos pianos s’han fusionat en una sola ànima per interpretar amb virtuositat tot el ventall de matisos que donaven caràcter i color al seu diàleg.
Avui, diumenge 29 de setembre, hem inaugurat una nova temporada de les Matinals Musicals de Rusquelles amb una sorprenent actuació; el duo format per en Guillem Gràcia al piano i en Joaquín de la Cruz a la percussió ens han presentat la seva proposta original a l’hora de reinterpretar el flamenc i la música del nacionalisme espanyol bo i fusionant aquests estils amb el jazz i altres aires moderns. En Guillem i en Joaquín ens han ofert un repertori de peces de creació pròpia on la recerca de nous colors musicals tant melòdics com harmònics i de complexos patrons rítmics conflueix en un llenguatge brillant, enèrgic i captivador.
El passat diumenge 2 de juny vàrem tenir l’immens plaer de tronar a rebre l’estimat músic i compositor Carles Cases que, acompanyat de la seva String Band, ens va oferir una selecció de temes d’Ennio Morricone. És de tots nosaltres coneguda la faceta com a compositor de bandes sonores per al cinema d’en Carles i, en aquesta ocasió, ens va regalar la reinterpretació dels fragments seleccionats com a tribut al gran músic italià. La primera suite de Cinema Paradiso va ser tota una declaració d’intencions del compositor català on es manifestava la seva personalitat eclèctica i alhora singular per combinar diferents aires i estils musicals bo i mantenint l’essència de les peces originals. La contextualització que el conegut crític de cinema Àlex Gorina va introduir per a cada tema, l’habilitat creadora d’en Carles i la destresa dels músics acompanyants (violí, violoncel, contrabaix, clarinet, flautes i mandolina) es van aliar per articular amb rica sensibilitat tot un ventall d’emocions descriptives de les escenes a les quals estaven destinats els temes escollits.
El passat 5 de maig dins del cicle de concerts de les Matinals de Rusquelles, la Cati Reus, violí; Mariona Oliu, viola i Daniel Oliu, cel.lo ens van delectar amb una magnifica interpretació del Trio per a corda n3, Op. 9 de Ludwig Van Beethoven i del Trio per a corda d’Alfred G. Snichttke. Un concert de contrastos amb una primera obra composta pel mestre de Bonn pertanyent al període romàntic i la segona, d’estructura més avantguardista del compositor d’origen germanosoviètic nascut a principis del segle XX.
Una altra matinal memorable, molt aplaudida pel públic assistent, en un entorn meravellós als peus del Montseny.
El passat diumenge 7 d’abril vàrem celebrar una nova Matinal Musical però aquesta no va tenir lloc a l’Espai Montseny, com és habitual, sinó a l’església de la Pietat per exprés desig dels músics. L’Abel Puig (flauta de bec) i l’Eduard Martínez (clavicèmbal) van escollir l’espai adequat per fer lluir la peculiar sonoritat dels seus instruments bo i presentant un magnífic repertori; l’acurada interpretació les obres de Marcello, Bach, Barsanti i Corelli van imbuir l’atmosfera d’aires genuïnament barrocs plens de brillants coloratures, progressions trepidants, passatges virtuosos i delicades ornamentacions. Val a dir que la profunda compenetració entre els dos músics i la mestria de l’Eduard en l’art del teclat van fer que el clavicèmbal no es limités a acomplir el paper de simple acompanyant sinó que es fusionés en un íntim diàleg sostingut amb la flauta.
matinalsrusquelles.cat 