Trio Guillamí

El Trio Guillamí, un cop més, ens ha delectat amb el repertori escollit per la Matinal Musical del passat diumenge 2 de febrer: el trio en sol Major de Claude Debussy i el trio Élégiaque número 2 de Sergei Rachmaninov. La plena compenetració dels músics Mariona Tuset (violoncel), Alfred Cots (violí) i Pep Pérez (piano) es va materialitzat en una interpretació exquisida rica en matisos i captivadorament expressiva.

Bum Titis

El d’aquest diumenge va ser un concert diferent dels que estem acostumats a gaudir i que no ens va deixar indiferents.
El grup format per cinc artistes compositores, cantants i músics ens va presentar els motius que les havien portat a formar aquest grup i ens van dir que els sabia greu que aquest dia no hi podia estar també amb elles la Joana Gumí una companya i ànima del grup.

Van cercar en tot moment l’empatia amb el públic i ens convidaven a participar cantant la tornada o un petit vers d’alguna cançó .
No van trobar col•laboració en el cant però van arrencar aplaudiments i admiració constant.
Tothom va sortir satisfet d’haver viscut una experiència musical diferent , de molta categoria professional i de molt bon treball en equip.

Personalment em va interessar el seu projecte musical, que era bàsicament sobre la figura femenina, sempre oblidada o a segon terme en el món de l’art.

També em va agradar que alguna de les seves creacions eren de temàtica pròpia i vivencial.
De la manera com canviaven ràpidament els instruments que tocaven per adaptar-los a la cançó i a les veus que a vegades eren grupals o a vegades solistes segons el moment.

Sempre amb el somriure i el moviment del cos i és potser perquè la seva música s’adapta molt bé també a un ambient alegre i festiu . Una música que està pensada a més de ser escoltada per ésser cantada i ballada.

Em va saber greu que hi hagués menys públic que altres vegades.
La seva actuació es mereixia la sala plena.

Un concert molt interessant i els desitjo i espero que tinguin molt d`èxit.

Maria Assumpció Subils

Pep Pérez i Marc Pusó

Rachmaninov, dues suites per a dos pianos; espectacular.
Aquesta és la paraula que podria definir la Matinal d’aquest diumenge tres de novembre de 2024. Hem tingut el privilegi d’assistir a una acuradíssima interpretació de l’obra del mestre rus, que seria més pròpia d’una actuació en un gran auditori, en un format íntim. Els pianistes Pep Pérez i Marc Pusó han desvetllat tota l’energia i la delicadesa d’aquestes peces amb una perfecta sincronia i una exquisida compenetració. Els dos pianos s’han fusionat en una sola ànima per interpretar amb virtuositat tot el ventall de matisos que donaven caràcter i color al seu diàleg.

Gràcia x De La Cruz

Avui, diumenge 29 de setembre, hem inaugurat una nova temporada de les Matinals Musicals de Rusquelles amb una sorprenent actuació; el duo format per en Guillem Gràcia al piano i en Joaquín de la Cruz a la percussió ens han presentat la seva proposta original a l’hora de reinterpretar el flamenc i la música del nacionalisme espanyol bo i fusionant aquests estils amb el jazz i altres aires moderns. En Guillem i en Joaquín ens han ofert un repertori de peces de creació pròpia on la recerca de nous colors musicals tant melòdics com harmònics i de complexos patrons rítmics conflueix en un llenguatge brillant, enèrgic i captivador.

Carles Cases String Band

El passat diumenge 2 de juny vàrem tenir l’immens plaer de tronar a rebre l’estimat músic i compositor Carles Cases que, acompanyat de la seva String Band, ens va oferir una selecció de temes d’Ennio Morricone. És de tots nosaltres coneguda la faceta com a compositor de bandes sonores per al cinema d’en Carles i, en aquesta ocasió, ens va regalar la reinterpretació dels fragments seleccionats com a tribut al gran músic italià. La primera suite de Cinema Paradiso va ser tota una declaració d’intencions del compositor català on es manifestava la seva personalitat eclèctica i alhora singular per combinar diferents aires i estils musicals bo i mantenint l’essència de les peces originals. La contextualització que el conegut crític de cinema Àlex Gorina va introduir per a cada tema, l’habilitat creadora d’en Carles i la destresa dels músics acompanyants (violí, violoncel, contrabaix, clarinet, flautes i mandolina) es van aliar per articular amb rica sensibilitat tot un ventall d’emocions descriptives de les escenes a les quals estaven destinats els temes escollits.

Trio Reus-Oliu

El passat 5 de maig dins del cicle de concerts de les Matinals de Rusquelles, la Cati Reus, violí; Mariona Oliu, viola i Daniel Oliu, cel.lo ens van delectar amb una magnifica
interpretació del Trio per a corda n3, Op. 9 de Ludwig Van Beethoven i del Trio per a corda d’Alfred G. Snichttke. Un concert de contrastos amb una primera obra composta pel mestre de Bonn pertanyent al període romàntic i la segona, d’estructura més avantguardista del compositor d’origen germanosoviètic nascut a principis del segle XX.

Una altra matinal memorable, molt aplaudida pel públic assistent, en un entorn meravellós als peus del Montseny.

Llums i ombres

El passat diumenge 7 d’abril vàrem celebrar una nova Matinal Musical però aquesta no va tenir lloc a l’Espai Montseny, com és habitual, sinó a l’església de la Pietat per exprés desig dels músics. L’Abel Puig (flauta de bec) i l’Eduard Martínez (clavicèmbal) van escollir l’espai adequat per fer lluir la peculiar sonoritat dels seus instruments bo i presentant un magnífic repertori; l’acurada interpretació les obres de Marcello, Bach, Barsanti i Corelli van imbuir l’atmosfera d’aires genuïnament barrocs plens de brillants coloratures, progressions trepidants, passatges virtuosos i delicades ornamentacions. Val a dir que la profunda compenetració entre els dos músics i la mestria de l’Eduard en l’art del teclat van fer que el clavicèmbal no es limités a acomplir el paper de simple acompanyant sinó que es fusionés en un íntim diàleg sostingut amb la flauta.

Un Orgue Humà

La flauta és l’instrument més antic que, a banda dels de percussió, ha acompanyat la creació musical de l’ésser humà al llarg de la seva història. La fusta de la qual sol estar feta és un element orgànic que, sumat a la vivacitat de l’aire generador del so, fa que gairebé sigui possible fer parlar l’instrument. El Consort Pere Serra, conjunt de flautes de bec de Catalunya, ens ha visitat aquest diumenge per oferir-nos un concert harmonitzat per vint-i-dues flautes que han donat veu a peces de grans músics del Renaixement com ara Josquin des Prés, Michael Praetorius o John Dowland i a d’altres d’estils més recents com ara Taltabull, Rakhmàninov o Bruckner. La comunió de tots els instruments sota la impecable direcció de l’Eloi Fuguet ha fet lluir el color i la textura de cadascuna de les veus amb gran destresa per regalar-nos una interpretació curulla d’expressivitat i de sentiment.

Fotos de Roser Calm